Els pirates van arribar a Donibane amb una gran festa i una impressionant batucada que va omplir de ritme i espectacle la plaça de Santiago després de la representació teatral reivindicativa a favor de la conservació de l'espai, del mag, i dels jocs infantils.
Podria dir que va ser un bon i animat acomiadament de Donibane, tot i que encara em quedaven unes quantes hores que vaig aprofitar per donar un altre volt per Donosti i els seus llocs més emblemàtics.
Però quin ha estat el resultat d'aquests dies passats a Pasaia Donibane que ahir es van acabar:
Immillorable i increïble.
Vaig poder aprofitar per estar tranquil en un entorn molt agradable, vaig conèixer gent especial i entendre una mica millor els bascos (tot i que això és molt difícil), vaig veure natura espectacular i tornar a una ciutat molt especial com es Donosti.
I el resultat del que anava a fer allà, és a dir, a escriure en una casa deixada per l'ajuntament? També molt intens, crec que mai havia escrit tant en tant poc temps i d'una forma tan intensa. El llibre encara no està acabat però poc li falta, la redacció d'un capítol més i ja estarà. Llavors el deixaré macerar unes setmanes abans d'afrontar la correcció i passar-lo a l'editorial per si li interessa publicar-lo.
També espero que, després de la espectativa generada amb la meva inesperada i sorpresiva aparició en tots els diaris bascos i també en El Punt i el Diari de Girona, el resultat estigui a l'alçada i El lladre de paraules es converteixi en una bona continuació de L'aniversari robat.
