L'aniversari robat

28ª Setmana del llibre en català

2010-09-08T08:45:00.002+02:00

Un any més arriba la Setmana del llibre en català i, un any més, hi estaré present posant el meu granet de sorra en aquesta fira signant L'aniversari robat.

Després de treure-la de Barcelona i portar-la a Sant Cugat en l'edició anterior, enguany torna a la ciutat comtal, al Parc de la Ciutadella.

El diumenge 12, qui ho desitgi, em podrà trobar a la fira a partir de les 11 h a l'espai Chill-out de la veu.

Sant Jordi 2010

2010-04-08T08:32:00.001+02:00

Per aquest Sant Jordi, una bona proposta per regalar als joves i no tan joves, és Selva de tenebres.

Amb aquesta novel·la trepidant tindreu la diversió, la intriga i l'aventura assegurada.

Òmnium Cultural promou la literatura en català amb l'espai La Llança on trobareu 170 novetats i on podeu votar aquella que teniu pensat comprar per Sant Jordi.

Entre aquestes 170 propostes hi ha Selva de tenebres, el millor llibre per endur-se el teu vot!

Però tampoc us oblideu del nostre amic Regor que encara va a la recerca del seu aniversari i farà passar emocionants i màgiques estones als nois i noies a partir de 10 anys.

Memòria de l'estada a Pasaia

2009-07-14T19:19:00.001+03:00

Els pirates van arribar a Donibane amb una gran festa i una impressionant batucada que va omplir de ritme i espectacle la plaça de Santiago després de la representació teatral reivindicativa a favor de la conservació de l'espai, del mag, i dels jocs infantils.

Podria dir que va ser un bon i animat acomiadament de Donibane, tot i que encara em quedaven unes quantes hores que vaig aprofitar per donar un altre volt per Donosti i els seus llocs més emblemàtics.

Però quin ha estat el resultat d'aquests dies passats a Pasaia Donibane que ahir es van acabar:

Immillorable i increïble.

Vaig poder aprofitar per estar tranquil en un entorn molt agradable, vaig conèixer gent especial i entendre una mica millor els bascos (tot i que això és molt difícil), vaig veure natura espectacular i tornar a una ciutat molt especial com es Donosti.

I el resultat del que anava a fer allà, és a dir, a escriure en una casa deixada per l'ajuntament? També molt intens, crec que mai havia escrit tant en tant poc temps i d'una forma tan intensa. El llibre encara no està acabat però poc li falta, la redacció d'un capítol més i ja estarà. Llavors el deixaré macerar unes setmanes abans d'afrontar la correcció i passar-lo a l'editorial per si li interessa publicar-lo.

També espero que, després de la espectativa generada amb la meva inesperada i sorpresiva aparició en tots els diaris bascos i també en El Punt i el Diari de Girona, el resultat estigui a l'alçada i El lladre de paraules es converteixi en una bona continuació de L'aniversari robat.

Nous projectes

2009-07-14T19:16:00.000+03:00

L’Associació d’Escriptors en Llengua Basca (amb conveni amb l'ajuntament de Pasaia), van posar a disposició d'escriptors en llengües minoritàries, la possibilitat de fer estades en aquesta població basca per portar a terme nous projectes.

Ho vaig veure i em va atreure molt la idea: passar uns dies en un poble basc petit i carregat d'història i més en una casa on diuen que Victor Hugo hi va escriure passatges de Els Miserables, i escriure tot el temps del món, no era qüestió de deixar-ho escapar.

Així que vaig presentar un projecte que tinc entre mans i que havia deixat aparcat pels exàmens: la segona aventura d'en Regor. Vaig enviar un capítol i l'argument del llibre i sembla que els va agradar perquè de seguida em van dir que em donaven la beca d'estada a la Hugoenea (és a dir, la Casa de Víctor Hugo). Ens vam posar d'acord amb les dates i resulta que sóc el primer escriptor que hi farà estada en aquesta casa. (L'estreno!)

Total, que demà agafo el cotxe tranquil·lament i a partir de divendres i durant els propers 10 dies m'hi estaré en aquest poble del qual podeu veure aquestes fotos que va fer en JD quan hi vam ser l'any 2006.

Penjo també la notícia que ha sortit en el web de l'Associació d'escriptors en llengua catalana: és aquesta.

Trailerbook

2009-06-06T02:41:00.001+03:00

Trailerbook de L'aniversari robat!

Setmana del llibre en català

2009-03-16T22:47:00.001+02:00

Estic content del resultat de la signatura de llibres dins de la Setmana del Llibre en català: n'he signat uns quants i m'han fet una entrevista per ràdio televisió de Sant Cugat just després d'entrevistar a Màrius Serra.

No les tenia totes en mi perquè en aquests actes, si no ets un escriptor mediàtic o conegut, no et fan massa cas, la veritat. Però en aquesta edició, com eren diverses carpes, hi havia una dedicada a la literatura infantil i juvenil i als escriptors que ens dediquem als joves, ens han posat just a l'entrada de la carpa, per tant tothom ens veia bé.

Molts nens i nenes s'han mirat el llibre, l'han fullejat i uns quants s'han dedicit a comprar-lo i a que els hi signés. Amb alguns hem parlat força estona com amb un senyor que anava amb les seves dues filles i que m'han estat preguntant sobre el tema d'escriure, sobre d'on surt la inspiració i sobretot d'on va sortir la idea de L'aniversari robat. També m'ha fet especial emoció una nena, la Mariona, que volia comprar el llibre però li feia vergonya acostar-se per a que li signés. O l'Emil, un noiet molt espavilat i amb un nom gairebé semblant a un dels protagonistes del llibre que no ha parat fins que li han comprat i ha vingut tot decidit perquè li signés. O el nen que li regalava al seu germà Rafael. I la Sònia, i la Georgina i la Paula i el Joan i tots els altres nois i noies amb qui hem parlat avui. A tots, moltes gràcies.

Ha estat molt agradable i divertit i amb ganes de tornar a repetir.

Signatura de llibres

2009-03-13T15:28:00.000+02:00

Diumenge 15 de març, a les 12 del migdia i dins de la 27a Setmana del Llibre en Català situada en el Monestir de Sant Cugat, estaré signant exemplars de L'Aniversari Robat.

Hi esteu tots convidats!

Xerrada a Breda

2009-02-27T12:16:00.001+02:00

Dimecres vaig anar al CEIP Montseny de Breda per parlar de L'aniversari robat amb els alumnes de 5è i de 6è.

Va ser una trobada molt agradable, vaig estar molt a gust i puc dir que els nens i les nenes de Breda són encantadors i molt espavilats, m'ho van fer passar molt bé i alguna de les preguntes que em van fer van ser molt ben buscades i intel·ligents.

Des d'aquí els vull felicitar i espero que es divertissin tant com jo.

Amb trobades com aquesta és quan t'adones que escriure no és un acte solitari que fas a la tranquil·litat de casa imaginant-te móns i aventures sinó que val per alguna cosa més, per fer feliç a qui et llegeix i també per veure com, el que tu t'imagines, és transformat segons la percepció del lector.

Selva de tenebres ©

2008-10-05T15:27:00.004+02:00

Una família se'n va a l'Índia a buscar una nena que han adoptat però quan arriben s'assabenten que ha estat segrestada. El germà i l'oncle de la nena decideixen posar-se mans a l'obra i anar darrera dels segrestadors a través d'una selva inhòspita on s'hauran d'enfrontar a bèsties salvatges i a un terrible grup de mercenaris si volen rescatar a la petita. Però no estaran sols, pel camí faran fantàstics amics, d'aquells per a tota la vida.
Perill, misteri, aventura, acció, baralles, trets, incendis, amistat... de tot això i més està formada la nova novel·la "Selva de tenebres".

Lectura pública

2008-06-11T22:08:00.002+03:00

Dissabte passat vaig participar en les 12 Hores de Lectura organitzades pels Amics del Museu d'Art i el Gremi de llibreters de Girona.

Vaig anar-hi convidat per llegir un tros de la meva novel·la durant uns deu minuts. Em pensava que només llegirien els escriptors part de la seva obra però quan vaig arribar vaig comprovar que no era només això, sinó que qualsevol persona podia agafar un llibre que li agradés especialment i llegir-ne una part per fer partícep a tot el públic. Era una molt bona idea, però com sempre passa en aquests actes, hi havia més lectors que no pas oients.

Vaig llegir el capítol titulat "El vagó fantasma" i crec que a més d'un i una li van entrar ganes de llegir el llibre que, en definitiva, d'això es tractava.

El que no m'esperava era sortir a la premsa amb foto i tot, però és el que té sortir a l'escenari en el moment que tens el periodista cobrint la notícia en aquell precís moment.

Penjo l'enllaç a la notícia.

Sant Jordi 2008

2008-04-20T21:11:00.003+02:00

Per Sant Jordi em podreu trobar signant "L'aniversari robat" en els següents llocs:

A les 11, a la parada de la llibreria Compàs a la fira de Salt.

De 12 a 1, a l'Abacus de Girona.

A partir de les 5:30 a la parada de la llibreria Empúries a la Rambla de Girona.

Us convido a tots a visitar-me en qualsevol d'aquests llocs!

Si no sabeu quin llibre regalar, us en faig una recomanació:

EL retorn d'en Regor

2008-04-07T07:07:00.001+02:00

Fa pocs dies va ser 2 d’abril, del dia que en Regor celebra el seu dotzè aniversari. Després de les peripècies de fa dos anys per recuperar el seu aniversari, aquest l’ha pogut celebrar amb tota tranquil·litat al costat de la seva germana, els seus pares, la seva àvia i els seus oncles i va ser un dia molt feliç per tot ells.

En Regor encara no recorda què va passar aquell 2 d’abril en que va desaparèixer l’aniversari però, alguna vegada en somnis, ha tornat a veure a Sir Brân de Gwales, l’estimable ajuda del qual, va fer que arribés a bon port la seva aventura. També es va trobar en un somni amb el Mestre del Temps que, tot i el temps transcorregut encara es manté igual de jove. Però una nit en que estava molt nerviós per un examen que havia de fer a l’escola, va tenir un malson terrible i se li va aparèixer Sir Math com una ombra fugissera. En Regor no el va reconèixer però una sensació de por se li va instal·lar al cos durant tot el dia i l’examen li va anar fatal.

Ara, dos anys després, en Regor ja no viu a Londres. Al seu pare li van fer una oferta molt bona a la feina i tota la família s’ha traslladat a viure a Girona. La seva vida ha canviat força: s’ha d’adaptar a un nou país, a un nou idioma, a unes noves costums, a nous amics… i també a un nou perill!

Una terrible amenaça capgirarà la vida d’en Regor, de tota la ciutat i pot representar la fi de la memòria històrica de la humanitat…

1. El no-aniversari d'en Regor

2008-01-23T20:13:00.000+02:00

Quan vull començar a llegir un nou llibre però no em decideixo per quin, l'agafo, l'obro per la primera plana, miro la dedicatòria, llegeixo el primer paràgraf i aquell que em dóna més bones vibracions es converteix en el següent llibre a llegir.

I tot això és per dir que penjo aquí el primer paràgraf del primer capítol de "L'aniversari robat".

El capítol porta el mateix títol que el del post:

"En Regor s'havia passat tot el dia amunt i avall cercant allò que li havia desaparegut al matí. Havia estat una jornada especial i totalment estranya en la seva curta vida. Aquell dia, que tot just s'acabava en aquell moment precís, havia estat el del seu desè aniversari, però no l'havia pogut celebrar. Algú li havia robat."

Saló del llibre 2007 (2)

2007-11-26T19:34:00.000+02:00

Estic molt content de com va anar la trobada amb els nois i noies de l'Ies Vinyet de Sitges i del Escaladei de Cerdanyola del Vallés.

Vaig començar explicant d'on i perquè havia sortit la idea d'escriure aquest llibre i aquesta història i per a qui estava feta i després tot seguit, vaig donar peu a les preguntes, bàsicament perquè si explicava moltes coses, potser algú tenia pensat de fer-me una pregunta concreta i la contestava abans d'hora, a més, m'havia d'assegurar que fessin moltes preguntes. I tant que en van fer! Quan vaig dir: "algú vol fer alguna pregunta?", pensant que serien tímids i els costaria arrencar, doncs no, al contrari, es van aixecar desenes de mans. I jo encantat.

Em van fer tot tipus de preguntes, sobretot de com, quan, perquè, etc. s'escriu i alguna sobre el llibre també, és clar. També hi havia alguna que no tenia res a veure amb això i semblava més aviat de caire "tomatero", això sí, feta amb encantadora innocència del tipus: "si no vol, no contesti, però..."

En fi, que va ser una experiència gratificant i espero que els nois s'ho passessin d'allò més bé.

Saló del llibre 2007

2007-11-19T06:47:00.000+02:00

Ara ja és definitiu: aquest dimecres 21 de novembre aniré a les Trobades amb autors per a joves.

Serà la meva primera trobada i la veritat que estic una mica nerviós i, al mateix temps, il·lusionat de poder parlar amb els lectors del llibre i saber de primera mà què els ha semblat i respondre tots els seus dubtes i totes les seves preguntes.

Avui m'han dit que seran en total 102 nois i noies de l'Ies Vinyet de Sitges i de l'Escaladei de Cerdanyola del Vallès.

Mai m'he posat davant de tanta gent a xerrar de mi i de la meva feina, només espero que els sembli interessant i l'hora que passem junts se'ls faci agradable i divertida.

Per si hi ha algú interessat, la cita és a l'espai Siracusa del Saló a partir de les quatre de la tarda.

Torna el Saló del Llibre

2007-10-15T20:20:00.000+02:00

A finals del mes de novembre d'enguany, torna el Saló del Llibre a Barcelona i, amb ell, tornaré a estar present a la fira. En concret serà el dia 21 de novembre per la tarda en que tindré el que diuen "Trobada amb l'autor", és a dir, 72 nens de dos escoles diferents em faran tot tipus de preguntes sobre el llibre.

Serà la primera vegada que faig una cosa d'aquest tipus i em fa una mica de respecte perquè si fan moltes preguntes, cap problema, la qüestió preocupant és si cap nen s'anima a preguntar i jo he d'explicar alguna cosa, que no sabré per on posar-m'hi... coses de l'escriptor novell. Però també em fa il·lusió perquè seran 72 nens que s'hauran llegit "L'aniversari robat" i podré saber de primera mà quina és la seva opinió i quines són les preguntes que els ha despertat la lectura del llibre.

Segona crítica

2007-08-13T06:25:00.000+03:00

L'aniversari robat ha rebut una nova crítica, la segona que jo tingui comptabilitzada. Aquesta ja fa temps que va sortir però no ha estat fins avui que me l'han fet arribar.

Va sortir el mes de maig a la revista que edita l'Òmnium, Escola Catalana, i està feta per una excel·lent escriptora, Maria Carme Roca, la qual cosa m'omple encara més de satisfacció. (Com es pot deduir, la crítica és bona).

Un resum de la crítica diu així:

(...) El jove lector s’identificarà fàcilment amb un protagonista molt creïble, que passa por a la nit ("els semàfors semblaven bèsties d’un altre món"), però que alhora sap obtenir el valor necessari per obtenir allò que és seu. (...) una història àgil, entretinguda, escrita amb un bon ritme narratiu i que es fa llegir d’un glop. Una bona estrena, doncs, per a aquesta primera novel·la publicada de l’autor.(...)

Comentaris com aquest animen molt per a continuar endavant amb la tasca encetada i portar fins a bon terme la segona novel·la que estic a punt d'enllestir.

La ciutat dels llibres 2

2007-07-29T10:15:00.000+03:00

És ben curiós això de la tele: quan graves el programa et sembla estar sol amb el presentador i prou, tens la sensació que no et veurà ningú més. Però no. En tornar del viatge ja s'havia passat el programa de La ciutat dels llibres per la televisió i va ser gairebé posar el peu a l'aeroport (bé, no puc ser tan exagerat), va ser posar el peu a Girona i la gent fer-me el mateix comentari:

- Et vaig veure per la tele!
I jo amb posat tímid: - Ah, sí?
- Sí. Molt bé. No sabía que escrivies!

Aquesta era l'altre qüestió, després de tota la publicitat que vaig fer sobre L'aniversari robat, encara hi ha gent de l'entorn o que em coneix de vista que no sabia aquesta faceta de la meva vida, i vaig recordar allò que diuen "si no surts per la tele no ets ningú", no sé si la frase és certa o no, però després d'aquesta experiència s'hi acosta bastant.

Per cert, encara no he pogut veure el programa i mira que el repeteixen vegades a l'estiu!

La ciutat dels llibres

2007-05-31T10:53:00.000+03:00

"La ciutat dels llibres" és un programa (com diu el seu títol) de llibres, cada setmana el seu director i presentador, l'historiador i escriptor, Xavier Carmaniu, parla distesament amb un escriptor sobre el seu darrer llibre publicat i sobre llibres que l'han marcat durant el seu viatge vital.

Bé, doncs dins d'aquest programa, em podreu veure el dimecres 13 de juny a les 22:30 per Televisió de Girona parlant de "L'aniversari robat" i d'altres llibres que per una qüestió o una altra, han estat importants a la meva vida.

No va poder ser

2007-05-13T23:28:00.000+03:00

Encara no ho havia dit i ja fa uns quants dies que es va fer públic el veredicte dels Premis literaris de Salt "El setè cel", en concret el 27 d'abril:

No va poder ser, "L'aniversari robat" no va guanyar, estava difícil, competir amb gent de la mida de Jaume Cabré (que en va resultar ser el merescut guanyador per "Les veus de Pamano" ) o d'en Sánchez Piñol era complicat i més per una novel·la juvenil al mig de grans obres. Però estic content, vaig ser finalista, el nom del llibre va sortir als diaris i al llibre hi haurà a partir d'ara una menció a aquest fet.

El lliurement de premis va estar molt bé, es va fer la lectura d'un petit fragment de cada llibre finalista. "L'aniversari" el va llegir una noieta d'uns 11 o 12 anys a qui li entusiasme la novel·la i ja l'ha llegida un parell de vegades. Va llegir el principi del llibre i ho va fer francament molt bé.

Hi ha millor premi per un escriptor que veure un lector entusiasmat per la seva obra? Ja dic ara que no.

Valoracions de Sant Jordi 2007

2007-04-24T20:23:00.000+02:00

El meu primer Sant Jordi com a escriptor publicat...

Vaig arribar a Girona a les sis de la tarda passant de llarg de totes les parades de la Rambla, venia cansat de Salt i a més anava tard, així que de dret vaig anar cap a la parada de la Llibreria 22 (sort que vaig passar pel pont de ferro perquè no sabia que la 22 tenis dues parades i encara m'hauria equivocat). Em vaig presentar al propietari, en Guillem, i em diu: "Aquí tens els teus llibres, tu mateix, a vendre'ls". Hi havia uns quants exemplars de L'aniversari robat entre els d'en Harry Potter i els d'Eragorn i sense cap cartell ni res que el remarquès o fes evident que jo era l'autor d'aquell llibre i era allà per signar exemplars. Vaig pensar: "Anem malament, pocs llibres i posats així, signaré menys que a la Setmana del Llibre en Català".

Les primeres persones que se'm van dirigir em van preguntar: "Què teniu El pont dels jueus?" I jo: "Perdoni senyora, jo no venc, jo signo llibres, si vol el meu li venc, els altres els haurà de demanar als dependents". Començavem bé.

Arriba la meva companya de fatigues en això de signar a la 22, l'escriptora i gran amiga Dolors Garcia i Cornellà: petons, ànims, bolígraf i disposats a signar tots dos.

S'acosta una altra senyora: "Perdoni! Que tenen el llibre de Polonia?" La Dolors que no pot amb els llibres mediàtics posa mala cara i jo crido un venedor perquè atengui la senyora, li porta el llibre, li diu el preu i la dona el troba car i el deixa. "Ho veus Dolors, no l'ha comprat!"

Una tercera senyora, aquest cop més jove: "Perdona, què tens algun llibre per una nena de 12 anys?" I jo aprofitant l'ocasió que ni pintada: "I tant! Aquest: L'aniversari robat" "L'aniversari robat de Frederic Mayol? No l'havia sentit mai." "Bé, doncs te'l recomano i si vols, a més te'l signo perquè és meu". Això es diu fotre-li morro. Primera signatura, primera venda.

"Així que es tracta d'això?" vaig pensar "doncs a captar clients!" Vaig esgotar tots els llibres que hi havia a la parada!!!

Sí, no sortiré a cap llista ni rànquing d'autors més venuts per Sant Jordi (no hi ha cap llista dels llibres infantils i juvenils més venuts de Sant Jordi), ni vaig interessar a cap periodista (bé amb això menteixo, però ja se sabrà tot al seu temps), però vaig acabar el dia feliç i content amb l'esperança d'esgotar la primera edició i que en surti una segona ben aviat. I, sobretot, amb moltes ganes de continuar aquest camí encetat el 15 de novembre.

Sant Jordi 2007

2007-04-17T20:15:00.000+02:00

És el meu primer Sant Jordi com a escriptor i em va molta il·lusió estrenar-me a la parada d'una de les llibreries més emblemàtiques de Girona, la Llibreria 22. Estaré signant llibres el dilluns 23 a partir de les 6 de la tarda a la Rambla Llibertat de Girona.

Si encara no sabeu quin llibre regalar per Sant Jordi, és fàcil: L'aniversari robat. Una fantàstica aventura per a totes les edats.

Us hi espero a tots a Girona!

(Si preferiu una mica més de tranquil·litat, em podreu trobar a la fira de Sant Jordi de Salt pel matí, només cal que pregunteu a la parada de l'Ajuntament o de la Biblioteca).

La primera crítica

2007-04-11T21:37:00.000+02:00

L'aniversari robat ja ha rebut la primera crítica "oficial".

De fet, per mi les crítiques que realment m'interessen de debó són les dels lectors, com la d'aquella nena (filla d'una amiga d'una amiga meva) que em va haver de trucar de seguida que va acabar-se el llibre per dir-me que li havia encantat i per demanar-me que sortís aviat una nova aventura d'en Regor.

En fi, la crítica oficial és de l'Aurora Vall que ha qualificat el llibre amb ** i ha sortit a la revista Faristol (núm. 57 de març 2007) i diu així:

"... es tracta d'una història narrada amb eficàcia i correcció que fa de bon llegir. Frederic Mayol s'estrena amb aquesta novel·la."

Per ser la primera n'estic ben content!

Finalista a un premi!

2007-04-04T00:19:00.000+02:00

Sembla ser que el meu llibre està entre els 8 finalistes als premis de novel·la dels Premis literaris de Salt "El setè cel"!

No crec que guanyi perquè hi ha altres escriptors finalistes molt més veterans que jo, però estar dins dels 8 llibres que més han agradat als lectors de les biblioteques de Girona i Salt, ja és tot un premi.

Les novel·les que opten a premi són:

Entre el roig i el negre de Miquel Mir; Viatge a contrallum d'Eloi Sala; Les veus del Pamano de Jaume Cabré; Pandora al Congo d'Albert Sánchez Piñol; L'aniversari robat de Frederic Mayol; Els dies difícils de Maria Mercè Roca; Les amnèsies de Déu de Joan-Daniel Bezsonoff; Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies.

Està difícil, però fa il·lusió.

Sant Jordi

2007-03-29T20:05:00.000+02:00

Sí, ara ja és segur, ja m'ho van confirmar des de la Llibreria 22:

per Sant Jordi estaré signant llibres a la parada de la Llibreria 22 a la Rambla Llibertat de Girona, a partir de les 6 de la tarda.

I sí per això no fos prou alegria, doncs hi ha més encara: estaré a la parada amb la meva gran amiga Dolors Garcia Cornellà.

Ara només em cal posar moltes espelmes per que no plogui el dia 23.

Després de la Setmana del Llibre en català

2007-03-12T23:40:00.000+02:00

Explicaré una mica les impressions que en vaig treure d'aquesta Setmana del llibre en català: Què és aquesta fira si no un gran supermercat de llibres amb uns quants actes vinculats.

Si em va anar bé? Suposo que sí: vaig divertir-me, vaig fer relacions socials amb d'altres escriptors, vam intercanviar experiències i confidències, es va dir el meu nom per megafonia, però de signar, signar, poc.

Ens teníen a tots els escriptors arraconats, tan, que fins i tot la gent que sabia que hi erem, els costava trobar-nos. A més tots junts, barrejats per gèneres, estils i tècniques. Vull dir que estavem en una taula llarga, a un costat tenia una escriptora presentant un assaig femení, a l'altre un poeta, més enllà novel·la històrica, etc.

Ja està bé que ens facin relacionar entre nosaltres però si jo he de vendre un llibre juvenil, no haguès estat més llògic que m'haguessim posat al costat d'un altre escriptor d'infantil o juvenil i a la secció corresponent? I al poeta a la secció de poesia? I a l'assagista amb els assajos? Crec que hauria estat més profitòs perquè algú que cercava poesia no sabia que havia un poeta signant o, en el meu cas, tot de nens a la secció infantil desconeixien que un autor de juvenil signava llibres a l'altra punta de la carpa.
Un desastre d'organització en aquest sentit, amb tots els altres sentits no tinc cap queixa, ens van tractar molt bé. Però hauria preferit estar més en contacte amb els nanos que amb les hostesses.

Setmana del llibre en català

2007-03-07T16:24:00.000+02:00

Estem a meitat de setmana i no puc estar de dir-ho, ja sé que em faig molta autopublicitat, però si no me la faig jo, qui ho farà, no? Així que allà va:
el dissabte 10 de març estaré a la Setmana del llibre en català a partir de les 6 de la tarda signant llibres.
Serà a la carpa de la pl. Catalunya de Barcelona a la secció d'infantil i juvenil.Per a qui pugui interessar.
Signar, no sé si signaré gaire i vendre encara ho sé menys, però espero que sigui més divertit que quan vaig estar al Saló del Llibre de Barcelona.

Aquí diuen que els visitants han augmentat moltíssim des de que ho feien a les Drassanes i que això s'ha traduit en un èxit de vendes. A veure si és veritat i esgoto la primera edició. I si no, doncs a esgotar-la per Sant Jordi. Per cert, no sabeu quin llibre regalar per Sant Jordi? Aquest any jo ho tinc claríssim!

Com fer de professor

2007-02-20T23:25:00.000+02:00

Ahir, per primer cop a la meva vida, em vaig posar davant d’una classe de nanos de 13 anys que estaven pendents de tot el que deia i feia. És una sensació estranya, la veritat, tot i que no puc comparar-la amb la d’un professor que s’ha d’enfrontar cada dia a una classe perquè jo anava més distès i ells també i es va establir una mena de complicitat molt agradable, fins i tot divertida. Tenia por que els hauria de deixar anar el "rotllo" però no va caldre, quan vaig dir al principi de tot que preferia que preguntessin ells a parlar només jo, es van aixecar totes les mans. Cal ha dir que la professora havia fet una bona tasca per preparar la trobada.

En fi, va ser una experiència molt agradable i enriquidora.

També em va permetre conèixer una ciutat de Catalunya totalment desconeguda per mi com és Manresa.

Setmana Internacional

2007-01-26T23:17:00.000+02:00

Del 26 de gener al 4 de febrer del 2007 es celebra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (C/ Montalegre, 5), la Setmana Internacional del Llibre Infantil i Juvenil i el meu, L'aniversari robat, hi està exposat!

És una molt bona notícia i més si tenim en compte que aquesta setmana és una bona avantsala per la Fira de Frankfurt.

Avui he anat a veure l'exposició i l'he vist allà, en una de les lleixes de fusta, envoltat de dos mil llibres més escrits en alemany, anglès, castellà, català, francès i portuguès.

I si una editorial estrangera el veiés i el vulgués traduir... somniar és bo.

Per cert, en alemany, aquesta setmana es diu: Internationale Kinder-und jugendbuchwoche.

Lesen bringt weiter! Llegir ens porta lluny!

Entrevista

2006-12-30T18:29:00.000+02:00

Entrevista publicada al web Totsalt.cat:
Tal i com ell explica, en Frederic Mayol, va arribar a Salt una mica per casualitat. Nascut a Barcelona, treballava com a administratiu en una constructora quan el van enviar a Girona. Primer en un pis pagat per l’empresa i després, quan ja es va quedar definitivament a Girona, en un pis que es va comprar ell a Salt.
Com vas arribar a l’ajuntament de Salt?
Quan portava un temps vivint a Salt, la constructora de Barcelona va tancar i em vaig quedar sense feina, aleshores vaig decidir agafar-me un any sabàtic per fer coses que havia deixat pendents, una d’elles empadronar-me.El dia que vaig anar a l’ajuntament, més per curiositat que per res més, vaig preguntar per la borsa de treball i em van dir que era el darrer dia per presentar la instància per una plaça d’administratiu. Sense pensar-m’ho vaig presentar-la i cap a casa, això era un divendres, i els dilluns de la setmana següent em trucaven perquè el meu currículum havia estat un dels seleccionats per fer les proves. I des d’aquell dia que hi sóc.
I la teva afició per escriure, és recent?
No, de fet sempre he escrit. A casa tinc calaixos plens de contes i escrits, alguns inacabats.
Quan feia 4t. o 5è. d’E.G.B. vaig guanyar un premi de redacció, el premi era un llibre de contes de Hans Christian Andersen, que encara tinc per casa.
Fa poc han editat el teu primer llibre “L’aniversari robat”, d’on va sortir la idea?
Vaig anar de vacances a Londres i des d’allà vaig enviar una postal al meu nebot, en Roger, de 9 anys. A la postal li explicava que les campanes del Big Ben semblava que explicaven històries. Quan vaig tornar a casa, el meu nebot m’esperava perquè les hi expliqués. Vaig començar a escriure un conte i aquella història inicial es va convertir en el llibre.
Primer era un llibre només per a ell, però el vaig fer llegir a la Dolors Garcia Cornellà que em va aconsellar en alguns punts i que el va fer arribar a la seva editora.
Què sents quan t’accepten el llibre per editar-lo?
De fet, no m’ho vaig creure fins fa poc. Tots els contactes amb l’editorial els havia fet per email. El dia que anava a Barcelona per signar el contracte, pensava que hi arribaria i m’enviarien cap a casa sense res. Però no, vaig signar el contracte el 2005 i a finals del mes de novembre d’aquest any es va fer la presentació. Tot i així, encara sembla que no és real.
Què sents quan el veus a les llibreries?
El primer llibre que vaig veure, vaig pensar que allò era meu i el primer impuls va ser agafar-lo per dur-lo a casa amb mi. Quinze dies abans de la presentació, vaig rebre una caixa amb 20 exemplars i no m’ho acabava de creure. Tenia una sensació com si no fos meu.
Tens en ment un segon llibre?
Sí, en tinc un acabat i presentat a l’editorial. És un conte que vaig fer per la meva neboda. Vaig començar-lo amb la idea d’escriure sobre una adopció però el vaig anar transformant en una novel•la d’intriga, també per a lectors juvenils.
Quan et trobes immers en l’escriptura d’un llibre, hi dediques unes hores, o és una feina molt seguida?
Bé, no sóc massa metòdic. Quan l’escric m’hi bolco. Hi penso a totes hores, fins i tot quan vaig pel carrer. Sempre porto una llibreta a sobre per anar-hi fent anotacions. Però a vegades començo coses i les acabo deixant per d’altres que m’agraden més. El que sí faig és apuntar-ho en fitxes per no perdrem.
Tinc coses començades amb idees que m’agraden que penso que algun dia les acabaré.
Ara mateix, tens algun altre projecte?
Estic escrivint un llibre sobre un viatge que vaig fer al Senegal. No és una guia de viatges, si no, les meves vivències en aquell país. Penso que és una feina que val la pena acabar.
A part d’escriure, tens alguna altra afició?
M’agrada molt el cinema. Faig un programa a Ràdio Salt tots els divendres. Comentem i opinem sobre les estrenes de la setmana. Vaig començar a la ràdio col·laborant amb el programa de la Pili Fernández i al final em van proposar de fer un espai només per a cinema.
També canto amb la coral de Caldes de Malavella. Hi vaig anar per coneixença amb gent que ja era del cor i la veritat és que m’agrada molt.
Ja ho veieu, dins l’ajuntament tenim en Frederic, un geni de les lletres. Si no heu llegit els seu llibre us el recomanem, és per a lectors juvenils a partir de 9 anys endavant.

Regal de Reis

2006-12-20T23:14:00.000+02:00

Estic sorprès que, després de les presentacions del llibre a Salt i Girona, encara hi ha gent que em ve perquè li signi llibres. Em pensava que, dels amics, coneguts i companys de feina ja estava enllestit, però no, hi ha molts regals de reis per fer i alguns d'ells seran L'aniversari robat.

Presentació de L'aniversari robat a Salt

2006-12-03T23:03:00.000+02:00

Jugar a casa sempre fa una mica més de respecte, et sents més responsable i vols que tot surti perfecte, doncs bé, no em puc queixar de com va anar ahir la presentació del llibre a la Biblioteca Pública de Salt, tot i que no va tenir tan ressò en els mitjans de comunicació com la presentació a Girona.

La biblioteca es va omplir amb la gent que no havia pogut assistir a l'anterior presentació i fins i tot amb gent que venia de Barcelona i d'altres que repetien. També va venir una representació política de l'ajuntament, és a dir, va venir l'alcalde, el regidor de joventut i els caps de protocol.

L'alcalde va fer una petita presentació de com estava de content que un llibre escrit per un treballador de l'ajuntament es presentés en la nova biblioteca i després va parlar la Maria Grau, l'editora. El llibre el va tornar a presentar la Dolors Garcia i Cornellà i també hi era en josep Lluís Martínez, l'il·lustrador que tan bé ha sabut copsar l'esperit del llibre.

Em feia una mica de por, després de l'exit de la presentació a la Llibreria 22, que aquí a Salt, no s'omplís o vingués molta menys gent, però no em puc queixar gens ni mica de com va anar. Quan vaig veure que s'omplien les cadires i, el més important, la primera fila estava ocupada tota per nens, em vaig sentir molt més relaxat.

Ara, després d'aquesta presentació ja no sé què queda més, així d'acte públic. Espero que algun més perquè ja li he agafat el gust.

Saló del Llibre de Barcelona (2ª part)

2006-11-25T23:17:00.000+02:00

El Saló va ser tranquil, més o menys com ja m'havien avisat, però pel que veig, la tarda va ser molt més profitosa, si ho arribo a saber m'hi torno a passar un parell d'horetes més!

Realment va ser una experiència enriquidora, no tan pel nombre de llibres venuts o signats (que, d'altra banda en vaig vendre i signar més que escriptors consagrats que també publiquen en aquesta editorial i que ara no anomeraré per no ferir susceptibilitats) sinó per veure la cara dels nens quan l'editora els ensenyava el llibre i els deia que l'autor era jo, se'l il·luminava la cara i deixaven anar una bateria de preguntes difícils de contestar totes a l'hora.

Això va ser el millor de les 3 hores que em vaig passar al saló. Un dia de cada dia, al matí, el saló estava literalement assaltat per les escoles i pel públic professional (editors, il.lustradors, dissenyadors, llibreters...) però de públic general ben poc. M'imaginava el saló amb més moviment, més actiu, amb més actes, més gent i això em fa plantejar que la cultura, en general, interessa poc a la gent. Però per sort la majoria dels nens que vaig veure els agradava mirar els llibres, les portades, els colors i alguns es lamentaven de no portar diners i no poder comprar molts llibres. Comentaris com aquest que vaig escoltar fa reneixer l'esperança d'una societat més inquieta culturalment parlant.

Saló del Llibre de Barcelona.

2006-11-23T18:51:00.000+02:00

Després de l'èxit de la presentació del llibre a Girona, demà divendres 24, a partir de les 12 del migdia, seré al Saló del Llibre de Barcelona per a qui vulgui passar-se a que li expliqui les "intimitats" de L'aniversari robat.

Això conitua imparable i, mentre sigui així, ho disfrutaré al màxim! Com deia l'Andy Warhol: tothom té els seus 15 minuts de fama a la vida. Els meus ho són ara i els he d'aprofitar.

Presentació de L'aniversari robat

2006-11-20T22:39:00.000+02:00

Dimecres dia 15 de novembre va ser un dia que passarà a la meva història personal com un dia molt important (i també de molts nervis): va ser la presentació de L'aniversari robat a la Llibreria 22 de Girona.

A les 19:30 ens vam reunir els protagonistes de l'acte (l'editora la Maria Grau, l'il·lustrador en Josep Lluís Martínez, la Dolors Garcia i Cornellà que em presentava l'acte, jo i uns amics) en un bar al costat de la llibreria per acabar d'enllestir els darrers detalls però no estàvem gaire per la feina, els nervis flotaven a l'ambient.

Anem cap a la llibreria i ja veig un grup de gent al carrer, davant de la porta, tots són coneguts. Em poso vermell, verd, blau, em puja un cuc per l'estómac. M'agradaria estar per tots però no dono a l'abast. Entrem, també hi ha gent. Han posat quatre cadires per nosaltres i unes deu pel públic, però comença a entrar gent i gent.

Signo llibres abans i tot de la presentació fins que reclamen la meva presència i m'adono que totes les cadires estan ocupades i que hi ha una gentada dreta, fins i tot a la porta del carrer. L'amo de la llibreria no se'n sap avenir i comenta que està molt ple per ser la presentació d'un llibre juvenil d'algú totalment desconegut. S'han esgotat els llibres i ha hagut de trucar a un depenent que ja havia plegat que tornés per ajudar-lo.

Comença la presentació: primer el de la llibreria que dóna les gràcies per l'assistència; després l'editora explica com li va arribar el llibre i com va decidir publicar-lo; després la Dolors fa la presentació pròpiament dita, parla de mi, del que he fet i estudiat, de com va ajudar-me a repassar el llibre i a patir-lo, i fa un resum aproximat de l'argument, la gent (i jo més) queda encantada de la seva presentació, ha fet que tothom tingui moltes ganes de llegir la novel·la; després parlo jo i dic quatre bajanades més pròpies dels nervis del moment i m'oblido totalment del que m'havia preparat per dir, així que la meva intervenció queda reduïda a un parell de minuts, però ja hi ha prou perquè la Dolors ha parlat tan bé que no sé què més afegir, dono les gràcies a tots per haver vingut i m'han de recordar que encara hi ha l'il·lustrador per dir la seva (Ups! Nervis, nervis, nervis, nervis); parla l'il·lustrador de com va captar l'esperit de la novel·la i el va poder reflectir en dibuixos, que li va ser molt fàcil perquè és molt visual. Finalment s'acaba la presentació, no recordo qui l'acomiada però respiro una mica alleugerit.

Salutacions, petons, amics, encaixades de mà, presentacions de desconeguts, signatures de llibres, companys de feina, dedicatòries, gent fent cua, gent que marxa i s'acomiada i jo que vull estar per tots però no puc.

La gent va marxant lentament i el local es buida, quedem només nosaltres i els més íntims. El propietari de la llibreria està molt satisfet i sorprès de tanta gent com ha vingut, ha comptat per sobre cap a noranta persones, ha venut tots els llibres i té una llarga llista de comandes. Treu el llibre d'honor o de visites il·lustres de la llibreria i em convida a signar, tot seguit em demana que vagi a la seva parada per Sant Jordi. Estic al·lucinant: Sant Jordi! A la parada de la llibreria més important de Girona al mig de la Rambla! I al costat de la Dolors Garcia i Cornellà!

Sortim tots i anem a sopar, estem massa esverats per anar cap a casa a dormir.

No vull que s'acabi aquesta nit, aquest somni fet realitat. Però les nits s'acaben i el sol torna a lluir al matí i retorna la realitat quotidiana& Però això no vol dir que els somnis també s'acabin, els podem fer durar i durar i durar i lluitar per ells, per aconseguir-los, perquè és possible, ara ho sé.

El meu "nen" ja ha nascut!

2006-11-03T22:36:00.000+02:00

Finalment ja el tenim aqui, el meu "nen" ja ha sortit al carrer, ja ha vist la llum!

No sé si és orgull de pare o què, però és tan guapo! Amb aquests colors blaus, les il·lustracions de l'interior, la maquetació i, sobretot, les lletres i paraules, tan ordenadetes, tan boniques, tan impresses... Ai!

Ara només cal que emprengui el vol ell solet i es faci molt i gran i fort i més guapo.

Què farieu si... (3ª part)

2006-09-01T23:33:00.000+03:00

... si algú us hagués robat l'aniversari?

Doncs llegir per saber com recuperar-lo!!!!!

"L'aniversari Robat"

Què farieu si... (2ª part)

2006-08-31T23:30:00.000+03:00

...quan us lleveu heu d'anar l'escola, però en realitat és un diumenge?

quan li pregunteu a la vostre mare perquè no et felicita pel teu aniversari et diu que no sap de què parles?

quan la teva germana petita, l'única que s'en recorda, no pot dir la paraula "felicitats"?

quan a l'escola ningú et felicita i el dia del teu aniversari ha estat esborrat de la llista d'aniversaris dels companys de classe?
...

Què farieu si... (1ª part)

2006-08-30T23:24:00.000+03:00

...tinguessiu nou anys, us despertessiu el dia del vostre desè aniversari i descobrissiu que no existeix, que el dia ha desaparegut?

Què farieu?

Eh?